Per no perdre la tradició de menjar bunyols per Quaresma,el Divendres Sant , celebrem una bunyolada. Si bé abans ens desplaçàvem fins l'ermita de les Alegries, ara ho fem a la plaça de l'església, on tothom que ho desitgi, podrà desgustar, prèvi donatiu, els nostres  bunyols de Quaresma regats amb moscatell.

 

La mona i el tortell

Durant les festes de Setmana Santa es gaudeix del llamí de les pastisseries: les mones de Pasqua, belles i temptadores obres d'art. Abans, a Lloret, ni es coneixien. El pressupost familiar no arribava per a poder-ne adquirir. La seva introducció fou gràcies a les diferents famílies de forasters, la majoria estiuejants barcelonins, que venien al poble a gaudir del sol, del nostre mar i d'un envejable descans. Eren tot unes primícies de les ja properes vacances d'estiu! La mona, doncs, a poc a poc,anà introduint-se. Avui, amb la seva copiosa oferta i competència de preus, la trobem a la majoria de les llars. Són les postres, el dolç de ritual, de la diada de la Pasqua. El diccionari Pal·las la defineix com una “ mena de coca o pastís guarnit amb ous cuits als forn i que solen fer per Pasqua Florida ”, però oblida que la seva etimologia procedeix del terme llatí “ munuseris ”, equivalent a obsequi, present. El mot àrab “mona” també equival a present o obsequi. tota una recordança del contingut d'oferta de farina, ous, carn, dàtils i d'altres queviures amb què eren regraciats els personatges en els seus llargs viatges. Una prudent manutenció en passar per les poblacions on no hi havia hostals. Així ja encaixa millor el terme d'aquest dolç pastís: és part anyal de les diferents obligacions dels padrins envers els seus fillols, que perduraven fins a la pubertat de l'obsequiat. El ric present acabava, doncs amb la celebració de la Comunió Solemne de l'infant, als dotze anys. Per això era rara la mona ornamentada amb més de dotze ous. En un principi les mones foren elaborades amb pasta de pa, un xic més treballada i millorada. Cada família la preparava a casa mateix. Cal reconèixer que fins a l'any 1835 no aparegueren les primeres pastisseries, i encara fou necessària una dècada més per a la millora o perfecció en la presentació de diferents dolços. Les primeres mones casolanes tenien la forma de mitja lluna o de corn, per això en deien "cuernos" . Més tard n'aparegueren altres de més senzilles, fetes de pasta d'ensaïmada. Els diferents ous col·locats al damunt eren tot el complement de la seva ornamentació. Eren valorades a raó de sis quartos per ou, i les de mida grossa eren sempre de sis ous. Les de pasta de tortell eren ja d'una qualitat més refinada. També el seu preu era diferent: deu quartos per ou. Els pastissers i els confiters foren els encarregats de modificar la forma tradicional de la seva presentació. Ben aviat deixaren de ser una coca i es convertiren en un bonic pastís coronat amb alguna figura cridanera. Se sap que a Barcelona, l'any 1925, es varen vendre més de 100.000 mones. Foren necessaris uns 300.000 ous i uns 120 sacs de sucre. Avui, un recompte de tots els seus excel·lents ingredients seria sorprenent, de ben segur, perquè per Pasqua la mona ja és tot un ritual a la taula familiar. En alguns casos ha desplaçat el tortell, tot i que aquest producte també segueix sent un dels obsequis dels padrins als seus fillols. El tortell, com sabem, és una massa de pasta dolça – amb confitura – de forma rodona, amb un espai buit al mig. El tortell ha estat, fins fa ben poc, el dolç tradicional de la diada del Ram. Ara comparteix el protagonisme amb l'anomenada “mona”.

Del llibre Fulls del meu calendari – Manel Boades i Nualart