El darrer diumenge de març, amb sortida i arribada a la plaça de la vila fem la marxa més emblemàtica de totes, la Marxa Popular a les Ermites de Lloret, un recorregut per totes les nostres ermites d'aproximadament 18 quilòmetres que ens permetrà veure des d'una altra perspectiva la nostra vila; Sant Quirze, Les Alegries, Sant Pere del Bosc, i Santa Cristina, sense deixar de banda el monument a l'Àngel, la capella de la Mare de Déu de Gràcia i la Creu de Terme. I a l'arribada, al bell mig de la platja gran, un esmorzar per a tots els participants i l'obsequi d'una motxilla de record.

Preu de la inscripció: 6 euros aniticipada, 10 € el mateix dia de la marxa.

Inscipcions online des de 15 dies abans de la marxa i fins el divendres abans presencialment a El Puntet o al web de Running Campus Inscripcions online 

Podeu descarregar la ruta (track) i les coordenades dels principals punts d'interés (Waypoints) en format per a oziexplorer i Google Earth. També podeu trobar l'itinerari a Wikiloc.

Descarregar Track Ermites Descarregar Waypoints Ermites Itinerari

 

GOIGS DE LA MARE DE DÉU DE LES ALEGRIES

Imatge Venerada a Lloret de Mar en una capella, antiga parròquia, consagrada l'any 1079

Entrada:
Perquè neix de Vós l'Amor
que ens ajuda tots els dies,

Enlaireu-nos l'esperit
perquè agafi més volada
fita sempre la mirada
en la Llum de l'infinit.
Traieu-nos dels ulls la nit
en premi a les obres pies.

Protegiu el bon pagès
que es desviu per la collita
i, mirant la vostra ermita,
veu venir el suport promès.
El vostre mantell estès
preservi camps i masies.

Alegreu la gent de mar
que feineja, activa encara;
mes sigueu, també, l'empara
de qui us va tenir per far
i ja surt poc de la llar
per vell o per malalties.

Del qui lluita pel treball
i l'auxili vostre implora,
Vós haureu de ser l'Aurora
que transforma, amb goig, la vall.
Doneu-li el millor ventall
de feines i garanties.

Versió Nova, original de JOAN DOMÈNECH I MONER  

Tornada:
ALEGREU EL NOSTRE COR,
REINA DE LES ALEGRIES

Acolliu els forasters
que a la vila fan estada.
Féu que tota la contrada
participi del progrés
i abundin en els carrers,
somriures i simpaties.

Procureu per la salut
de tothom qui us aprecia
i mostreu la recta via
a la nostra joventut.
Que venci, amb la virtut,
els vicis i hipocresies.

Al devot que ve, fidel,
a rendir-vos cortesia,
deu-li bona companyia
en resposta al seu anhel.
Mostreu-li el camí del Cel
que va anunciar el Messils.

Alegreu aquest Lloret
que entorn vostre s'agermana
fent la més plaent sardana
que s'ha vist a cap indret.
La imatge del bell esplet
auguri feliços dies

Música tradicional, de
Mn.JOSEP MUNDET I VIDAL

Berenguer Wifret, bisbe de Girona

 

 

ERMITES DE LLORET

Sortim un matí brillant
davant de l'Ajuntament,
homes, dones i algun infant,
sota un cel net, transparent.

Anem amb el Xino Xano,
i amb el cor ple d'il·lusió,
anirem doncs, piano piano
per gaudir del bo i millor.

Tots plegats, uns discutint,
el millor per no avorrir-se
de Lloret anem sortint
dirigint-nos a Sant Quirze.

Una ermita molt antiga,
fou parròquia de Lloret
son patró de molts fou guia,
fou la llum d'aquell indret.

Després de resar un prec,
com és cosa habitual,
seguirem per anar bé,
tot seguint el ritual.

El camí serà ara llac,
(per pensar en nostres follies)
perquè, feliços i contents
anem a les Alegries.

La Verge, allà ens rebrà
amb son somriure encisador
tothom s'hi agenollarà
i Ella ens donarà tot l'amor.

Reposarem una estoneta
sota aquells suros frondosos
sota aquella ombra tan bona,
tots amb els cors ben joiosos.

Seguirem la caminada
amb nous ànims i anhels
per camins de bosc i vinyes
que ens portaran fins l'Àngel.

Un monument fascinant
per sa grandesa exquisida
però hem de seguir caminant
i ens anem de seguida

El camí és un plaer,
dóna gust de caminar,
els ulls se t'emplenen de verd
no tens pressa per arribar.

Però arriben a St. Pere,
potser cansats, però contents,
contemplar eixa bellesa
és cosa que no té esments.

No hi podem pas delectar-nos
doncs queda molt de caminar,
uns moments per reposar-nos
i altra vegada a trescar.

Fem via cap els Tres Turons
amb el cor ple de follia,
tot davallant pel camí,
anem a Santa Cristina.

El camí aquí és molt llarg,
però l'esforç bé s'estima
perquè ens porta en un patac,
a nostra Santa Cristina.

Just per resar-li una Salve
a nostra patrona estimada
i baixem cap a la platja
i fem per mar la tornada.

Pugem al vaixell contents,
potser una mica cansats,
hem gaudit d'uns bells indrets,
uns moments inoblidats.

Fem proa cap a Lloret

admirant tan bell paisatge
el cel, sens núvols, ben net.
i ens acarona l'oratge.

I arribem per fi a la platja
de nostre Lloret estimat
i aquí s'acaba el viatge,
viatge, que a tots ha agradat.

Sebastià Gallart i Ribot Agost 91

 

LA CREU (poesia)

Creu Sagrada,
Creu Amada,
vine, vine a nostre cor:
Creu hermosa,
dolça esposa
de Jesús nostre Senyor.

Jesús planta la Creu santa,
tot l'infern ha tremolat;
quan Ell l'obre lo Cel cobra
la perduda humanitat.

Sos dos braços són los llaços
que lligaren l'home a Déu;
vine, vine, Creu divina,
lliga amb Cristo lo cor meu.

Sang sagrada l'ha regada
a eixa palma de l'Edem
que ens convida amb fruit de vida
que l'amor collí en Betlem.

A qui abriga sa ombra amiga
ja en la terra el fa ditxós,
i quan mòria, de la glòria,
li darà l'etern repós.

Ta sortida, sol de vida,
tot lo món ha il.luminat,
i en la serra Cel i terra
com pont d'or has enllaçat.

Tu ets la via que al Cel guia,
tu ets la clau de Paradís,
tu la forta nau que ens porta
de la ditxa al port feliç.

Tu ets la trona on sermona
lo diví Predicador:
llit dolcíssim on l'Altíssim
mor ferit per nostre amor.

Arma noble de ton poble,
braç de ferre de l'Etern,
com espasa romp i abraça
los exèrcits de l'infern.

Tu ets la guia vers Maria
de sa ermita en lo Camí;
la nau forta que Déu porta
amb Jesús que en tu morí.

Vine, vine, Creu divina
a aquest poble de Llorer;
beneeix-lo, protegeix-lo,
de Cel mostra-li el sender.

D'eixa serra, mar i terra
beneix el Principat;
vine, vine i encamina
cap al Cel la humanitat.

Jacint Verdaguer i Santaló

 

SANT QUIRZE

És l'Ermita més antiga de Lloret. Algú ha escrit que fou bastida en temps de Carlemany i posada sota la protecció dels Sant Reis Mags. En el segle IX hauria estat destruïda pels àrabs i reedificada en el s. X per un propietari anomenat Quirze, home ric i creient.
El cert és que existia el 1079, puix que l'acta de consagració de la primitiva Parròquia de Sant Romà (avui les Alegries) l'anomena en assenyalar-ne la rodalia. És possible que, abans de dita consagració, la vida parroquial de Lloret s'hagués descabdellat a Sant Quirze.
L'aplec (avui restaurat) se celebrava el 16 de juny. A la capella es venera Sant Quirze, Santa Julita i Sant Guerau. Són invocats pels matrimonis que desitgen tenir fills i per les mares que crien.
Prop de l'ermita s'ha fet excavacions arqueològiques, amb la troballa de teula i rajola romana rossejades, àmfores, una moneda de Constantí i trenta-quatre esquelets humans, hom suposa que devia tractar-se de soldats que moriren lluitant en aquell indret.

 

MARE DE DÉU DE LES ALEGRIES

És la segona església de Lloret per la seva antigor i primera església parroquial de Sant Romà.
Madona Sicarda, senyora de Lloret, cedí el terreny necessari per a edificar-la i va assistir amb els seus fills Uçalard i Bernat a la cerimònia de la consagració, que celebrà el seu parent Berenguer Wifred, bisbe de Girona, el 8 de gener de 1079. “Les Alegries” ofereix un formós recull de llegendes i tradicions, com “La Senyora de Rossell”, la noble dama que s'arruïnà pels seus capricis i menjars exquisits i es penedí quan un dia, en una casa de pagès, li van donar d'almoina una llesca de pa i nous. També la llegenda del traginer Andreu, el qual sorprengué, un vespre, les ànimes dels fidels difunts oint missa a la petita església. Diu que la campana de les Alegries tenia la virtut d'allunyar les tempestats. Deien que les cartes destinades a travessar la Mar Gran “no es perdien” si, primer, les havien passades per la mà de la Verge. Les noies tiraven brots de mata i de farigola a través del reixat de la “Mare de Déu petita” perquè hom creia que si la fadrina aconseguia tocar amb el brot la mà de la imatge es casaria aviat.

 

SANTA CRISTINA

Santa Cristina és, per dir-ho així, el “Santuari Nacional” dels lloretencs. Santa Cristina és la patrona de Lloret. La primera notícia que en tenim és de l'any 1376. Es refereix a l'antiga capella que existia en el mateix indret i que el poble no permeté que fos enderrocada, fins que la nova estigués feta. El temple actual data de la darreria dels segle XVIII. És notable l'altar major, de marbre, construït a Itàlia. També la rica col·lecció d'exvots i de vaixells en miniatura, que converteixen el santuari en un petit museu. Per Reial Ordre del 4 de desembre de 1848, Isabel II exceptuà de la desamortització la capella i béns de Santa Cristina, evitant que aquest ric patrimoni del poble de Lloret passés a mans de particulars. L'any 1904 s'aixeca un hostal al costat de l'església i comença a tenir fama, aquell indret, per a banys i excursions.
Al Pi de Santa Cristina, el nostre Arbre Sagrat, hi ha qui li calcula cinc-cents anys de vida.
Sense Santa Cristina no hi hauria a Lloret ni “processó per mar” ni “ball de plaça”, que són dues preuades gemmes del folklore català. S'ha escrit que a Lloret, sense Santa Cristina, li faltaria la meitat de la seva història.

 

LA DE CASA VILA

Sortida i arribada:
Fou construïda sobre plans de l'Arquitecte Fèlix d'Azúa, i inagurada el febrer de 1872. És possiblement, la única Casa Consistorial d'Espanya que ostenta a la façana l'escut d'armes d'Amadeu I de Saboia.
Obres d'Esteve Fàbregas i Barri

 

SANT PERE DEL BOSC

Pel camí de Les Alegries a Sant Pere del Bosc, un passa a la vora d'alguns monuments interessants.Sant Pere del Bosc és avui, com sempre, motiu d'orgull i d'esplai per als lloretencs.

 

L'ANGEL

Mn. Cinto Verdaguer conegué Lloret gràcies a l'amistat personal que l'unia amb el Sr. Emili Martínez i Passapera i a l'hospitalitat del Sr. Nicolau Font i Maig, propietari de Sant Pere del Bosc. Ells i llurs amics erigiren a Verdaguer el seu primer monument. “L'àngel” de Lloret fou inaugurat l'1 de maig de 1904.

 

LA CREU

El pedró o capelleta de la Mare de Déu de Gràcia i la Creu de terme foren construïdes d'acord amb els projectes de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1 de maig de 1898). Mn. Cinto dedicà a Lloret tres estrofes del seu famós “Càntic a la Creu”. Amb música de Candi Candi, el poble li anava a cantar cada any pel 1r. de maig.

 

El SANTUARI

Fou l'antiga capella de Sant Pere, patró del Gremi de Pescadors. L'aplec se celebrava, per vot de la vila, des de l'any 1703. El Sr. Nicolau Font n'adquirí la propietat, junt amb els boscos i terres, el 1860. Hi va fer obres importants i la festa anyal prengué volada. En una cripta, sota l'altar major, hi descansen els morts de la família. El monument de marbre al Sr. Nicolau, fou inaugurat l'1 de maig de 1911. L'escultura és de Frederic Bechini. El 27 d'agost de 1922 obrí les portes, al costat de la capella, l'Asil “Nicolau Font”, per a ancians de tots dos sexes, fills de Lloret, avui traslladat a la Vila.